Esquerra Republicana ha dit que no!

A Madrid coneixien Esquerra com els nacionalistas afeccionats enfront dels professionals del CIU. Aquest si que en sabien de governanr i de negociar. Amb Esquerra s'havia d'anar trampejant mentre se la necessites i tan aviat com es pogués, deixarla de banda perque : "no es uno de los nuestros".

Qui talla el bacallà son els professionals, ells es reparteixen el pastís. Quina diferencia hi ha entre Marbella i d'altres municipis similars (potser tots)? Només una: en lloc de "gestionar" els dirners publics els professionals ho van fer una colla d'arreplegats que no eren dels seus. I fins i tot havien perdut la vergona i deien la veritat: Yo estoy en politica para evitar intermediarios, si puedo calificar /descalificar, darme la licencia de obras i construir presentandome a unas elecciones para que necesito intermediarios politicos profesionales?

Ara a Madrid ens han donat una lliçó de com els de la clau a Catalunya, només se'ls ha suportat i encara. Val adir que esquerra els hi ha posat fàcil, bé són els asfeccionats, i s'han deixat entabanar com han volgut. Esquerra intentava amb innocència forçar una negociació dura a Madrid per aconseguir més autonomia per Catalunya.

De entrada el Sr. Zapatero es desdiu obertament i descarada del que va prometra a Catalunya a les eleccions genrales de respectar l'Estatut que sortis de Catalunya. Zapatero i Bono (els varons del PSOE), el poli bo i el poli dolent, han deixat net com una patena el nostre estatut, el del parlament català.Per si el Psoe tenia dubtes del que és Catalunya i els Catalans, vaja del que hem de ser des del nacionalisme español, el PP a Madrid , insignificant a Catalunya, i tota la brunete mediàtica es van encarregar de espantar a la resta de España de que els lladres i descarats dels catalans volien més i més. Van fer una campaña tan mal intencionada que els españols, que no acostumen a llegir gaire de història i ja els va bé ser castellans de cultura dominant, van començat a mostrar una intenció de vot cambiant cap el PP.

Per si li calien excuses el PSOE per retallar fins a impucia L'estatut, la veu i la constitució que els catalans creiem que teniem dret a donar-nos, es va espantar i van donar un cop de mà españolista passant les tisores i maquillant una mica l'estatut. Van fer bona aquella espressió de Josep Pla tan ben trobada: "el més semblant a un castellà de dretas es un catellà d'esquerres.

Així que en Zapatero crida en Mas i li fa la ignominiosa proposició de trair els interesos de Catalunya a favor dels seus respectius partits. Un acord de pre-legislatura, una mena de reconeixament mutuo de recolzament. Tal com va anar la foto de la Moncloa semblava clar que el PSOE preferia ser recolzat a Madrid per CIU a canvi els PSOE ja li vindria ver recolzar CIU a Catalunya.

Així PSOE i Más, no dic CIU perque Mas va firmar sorprenent al propi soci Duran, van pactar un estatut limitat que abans de ser discutit en comissió o a las cortes ja naixia sent un estatut de minims.

Els PSOE, sense comptar amb Maragall, president de la Generalitat Catalana, no sabem si tampoc del PSC, deixa també de banda Esquerra Republicana no només de l'estatut sino del pacte de governabilitat que tenien a Madrid. Tan es així que no els dona ni unes simples engrunes per a que puguin salvar la cara a Catalunya. Res del que demani o digui Esquerra serà ja escoltat pel PSOE. Així a la vista dels nacionalistes españols, casi la resta de l'Espanya no periferica, el PSOE recupera el seny i de pas els vots, com les enquestes posteriors demostraren.

No sabem si Mas i Zapatero també van pactar el futur del Molt Honorable President de la Generalitat Maragall, però sembla evident qe la seva opinió no els importava gaire per a les seves futuras ambicions de poder a Espanya i a Catalunya.Ara Esquerra Republicana, arraconada i quasibé fora del tripartit demana el NO a l'Estatut. Està allà on l'han volgut situar els seus enemics naturals: El PP contentissim amb els vots que es faran seus. El PSOE menys extremiste a ulls de las españes sense contar, ja no dependre, d'ells per a res. I el tripartit, partit per la meitat i vislumbran unes eleccions properes on CIU se les promet bones. El PSC dividit i desorientat sense temps de cercar un candidat amb cara i ulls per substituir el díscol Molt Honorable Maragall. i Esquerra potser amb més vots, no dic que no, però amb ningú amb qui pactar.

Politics professionals fan fora als afeccionats. No hagués estat més assenayat enlloc de regalar vots al PP i als anticatalans, aconsellar, finalment i a contralor, un sí ple de matissos i de promeses de canvis a la constitució i de lluita pels nostres drets? D'aquesta manera s'avançaria minsament en l'autonomía, però s'avançaria. I no s'abocaria a la ciudadania catalana a unes altres eleccions prou dubtoses com per a veure's, la pròpia ERC, fora del gobern.Afeccionats o no, què hem de fer els votants d'Esquerra, que no som militants forasenyats, sino que volem un estatut millor, arreconar al PP, i que una alternativa de esquerra, catalana i republicana estigui al Govern? . Són afeccionats i si surten del poder que faran?